Per què crec (1)

 

sanefa.qxd

9 amb el rius

He estat una llarga estona a Sant Pere de Reixac amb l’amic i company de seminari Josep Rius-Camps. Feia dies que volia veure’l per comentar amb ell alguns aspectes de l’evangeli. Rius-Camps és un dels especialistes que coneix més el quart evangeli i els Fets dels apòstols. Volia comentar-li algun aspecte que m’ha suggerit la lectura del llibre El Regne d’Emmanuel Carrère . Una lectura llarga, que a mi m’ha resultat apassionant. Una lectura en certa manera demolidora de la fe i de l’Església que m’enganxava, perquè no es basa en fets inventats i oferts com a certs, suposadament ocultats per les autoritats eclesiàstiques, com les històries de l’amor de Jesús i la Magdalena. Carrère dedica el primer capítol a la seva conversió. Com que passa per etapes properes a l’experiència que hem pogut tenir molts de nosaltres, ho segueixes amb atenció, igual que quan se n’aparta i ho raona, al·ludint a circumstàncies que a ell el porten a l’ateisme, i que molts de nosaltres també hem viscut, sense però haver perdut la fe. 

La resta del llibre la dedica a la història de sant Lluc i a l’elaboració dels evangelis, després que ha escrit un llarg capítol sobre sant Pau. De sant Pau en fa una imatge molt negativa. El pinta com un home fanàtic, un punt neuròtic i despòtic. Un home d’altra banda d’una personalitat poderosíssima, al qual atribueix la fundació del cristianisme i de l’Església. Com que Carrère construeix la seva novel·la seguint la investigació amb els mateixos mètodes que els moderns biblistes (catòlics, protestants, agnòstics o ateus), la crítica que fa la reps sense reserves i, imperceptiblement, t’arrossega al seu camp. Fins que t’adones de la “trampa”. Si la metodologia per arribar les fonts és correctes, el retrat que fa de Jesús i dels seus primers seguidors és una elucubració seva. 

Queda en peu, però, la pregunta que ja em vaig plantejar dies enrere i que en la conversa del matí d’avui, al jardí de l’ermita de Reixac, hem esbossat. ¿Per què jo, tot i acceptar la reinterpretació desmitificadora (moderna) de les “fonts” continuo tenint fe?

sanefa.qxd

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Capvespre, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Per què crec (1)

  1. Eugeni Madueño ha dit:

    Doncs ja espero el post (2). Perquè creus?

    M'agrada

  2. jaumepsayrach ha dit:

    Eugeni, més aviat hauràs d’esperar els posts 2, 3, 4… Ahir, quan em vaig ficar al llit, vaig tardar a adormir-me, perquè vaig estar reflexionant què diré en en la proxima glosa. I se m’ocorria encadenar un seguit d’escritscom una mena d’itinerari personal, com a creient.Veurem com em va. I, per cert: qualsevol comentari teu sempre serà molt ben rebut. O la teva experiència personal. Miraré com el tècnic informàtic -que vindrà un dia de la setmana entrant per refer el web del Fòrum- m’arregla el meu blog perquè els comentaris no quedin tan ocults. També he parlat amb l’Angel Badillo, amb qui moltes vegades hem tractat de la fe, des de posicions contraposades. Crec que és un tema massa interessant per bandejar-lo, com avui fa la gent.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s