Jesús de Natzaret (i 5)

21 jesus rembrandt Jesús pintat per Rembrandt

He deixat per la darrera glosa parlar del principal suport de la meva fe, el que omple de contingut la meva creença. En la primera glosa vaig evocar el  testimoni dels meus pares. De com vaig créixer en la fe de la mateixa manera que em vaig anar identificant amb el medi en el que em vaig desenrotllar. Ja en aquella glosa vaig avançar que la fe que vivíem no es referia a una doctrina, sinó que era una vivència que tenia lloc entre la Terra i el Cel: la mamà sabíem que es trobava en la presència de Déu i que des del cel ens veia i ens escoltava. Com Nostre Senyor. Com la mare de Jesús. També vaig dir que amb el pare resàvem cada dia el rosari, davant d’un bust de Jesús, que ell havia modelat en fang perquè servís de motlle del Crist de bronze que presideix el panteó familiar, del cementiri de Montjuïc. 

Sempre he tingut a prop la figura de Jesús. Com a base, els evangelis. Arreu els he dut amb mi, i es pot dir que no ha passat cap dia sense que hi donés una ullada. Si molts cops la sola lectura d’un llibre ja ens deixa una impremta fonda, què no ha de fer la lectura assídua, feta com qui va assedegat a la font, a beure aigua? És la contemplació de Jesús. No com un heroi literari (herois que tot i ser irreals poden arribar a marcar-nos molt, com m’ha succeït amb figures com la del Quixot o la de Hamlet), sinó com un personatge real, amb qui, a través dels evangelis i de la fe, puc mantenir una relació molt propera. 

21 crist fondo

Hi ha personatges que he conegut poc però que pel que en sé i es diu d’ells, admiro, i els he pres com a models per algun aspecte de la seva vida, o del seu pensament. Citaria homes com el Che Guevara, el papa Joan XXIII, el teòleg Bonhoffer; o dones com Simone Weil i Teresa de Lisieux… I més que cap altre, el poverello Francesc d’Assís. Són persones que han mort però que a través de les seves biografies i dels seus escrits se’ns fan presents. Imagineu-vos, doncs, en quin grau superlatiu l’aproximació a Jesús m’ha d’haver influït! Són molts els grans homes que consideren que Jesús és l’home més extraordinari que ha existit mai. Per la seva vida. Per l’altesa dels seus ensenyaments. Per la seva relació amb Déu. Jo me n’he fet un tip en la meva tasca pastoral de mostrar els trets humaníssims que l’acompanyaren. Jesús, que s’anomenava a si mateix el fill de l’home perquè mai va voler que el veiessin com un llunyà messies, alhora que es bolcà amb la gent visqué permanentment  en la presència de Déu. Quants cops, quan he predicat sobre Jesús i m’he adonat que la seva figura humana captivava els oients, he desitjat que descobrissin també la seva obertura a Déu, que ell maldà per mostrar-nos-el amb la imatges tan tendres com la del pare del fill pròdig! 

Si algú em preguntava què és, per mi, un creient contestaria que aquell que s’esforça per assemblar-se a Jesús de Natzaret.

Foto: Crist que presidia la parròquia del Fondo que, expulsat, fou acollit a la parròquia de Santa Rosa. És obra de l’escultor de Poblenou, Josep Ricart.

sanefa.qxd

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Capvespre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s