febrer, 17 dimecres / “Misses” laiques (5)

(dia a dia A flor violeta_Maquetaci363n 1)

La missa: trobada amb Jesús

Ahir van explicar a la tele que en un poble de l’Empordà quan el capellà no hi és els laics celebren la missa. La tele ho va dir així però crec que volien dir que feien una “celebració dominical”, que és una pràctica que ja té lloc en més d’un bisbat. Uns creients fan les cerimònies però no consagren les hòsties sinó que combreguen amb les que el capellà ha deixat al sagrari. La raó que s’addueix per justificar aquesta mena de misses és la mancança de capellans i l’edat avançada dels que queden, que fa que viatjar d’un poble  a un altre (perquè no es quedin sense missa) els resulta dificultós.

aprenents reunio

Però hi ha, diria jo, una altra raó que fa possible aquesta pràctica, que és l’evolució de la teologia sacramental en general, i de l’eucarística en particular, que ressalta de la missa el que té de reunió en nom de Jesús, tot recordant el darrer sopar, que no pas el miracle de la transsubstanciació, que convertiria l’hòstia en el cos real de Crist. Ja quan jo estudiava al seminari llegíem el teòleg holandès Shillebeck, que sostenia que la presència de Jesús en l’eucaristia era simbòlica i viscuda per la fe, d’acord amb la promesa que va fer Jesúse que quan dos o tres dels seus seguidors es reunissin en nom seu, ell hi seria present.

17 missa campesre

No puc dir què ensenyen actualment en els seminaris, perquè ho desconec. Si sostinguessin sobre la missa la teologia tradicional ¿aprovarien que el papa quan va a països no catòlics celebri misses massives en les quals molts dels que hi assisteixen no són creients? Suposo que el papa sap que no és la missa el que atrau la gent, sinó la seva persona, igual que la gent que seguia Jesús no era la fe la que els movia, sinó l’admiració i estimació humanes que sentien per ell. En aquest sentit, quan jo era al Fondo i amb nois i noies de la JOC fèiem una sortida i celebràvem la missa, amics d’ells no creients també combregaven i sempre hi havia algun jocista que, escandalitzat, m’advertia que no podien combrgar perquè no creien. Els responia amb una pregunta: ¿és que no comparteixen amb nosaltres l’amistat i el goig d’aquesta sortida?

17 parroquies sortida a sant sebastia Si la vida ens unia el sagrament no havia de separar-nos. És més: el que era sagrat era la nostra amistat, i el sagrament ho rubricava.

——–

Les fotos: 1) Reunió d’aprenents i aprenentes de la JOC a la sala parroquial; 2) missa amb un grup de la JOC, en una convivència de dos dies a Ça Nata; i 3) dinar de membres de la comunitat de la parròquia del Fondo, a Sant Sebastià de Montmajor (al primer terme la meva neboda Goretti, amb la guitarra, i el meu germà Abelard)

(dia a dia B_Maquetaci363n 1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Omnia re. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s