Abril, 24 diumenge / Mor Joan Mata Munné

(dia a dia A flor violeta_Maquetaci363n 1)

“Vivim per morir i morim per viure”

24 mata 1

Escric d’urgència unes ratlles per fer-me ressò d’una nova mort. M’ha trucat l’Antonijon i m’ha ha fet saber que demà enterren a Olesa l’antic rector de Santa Rosa, amicmeu, Joan Mata Munné. Precisament aquests dies estava buscant una data per anar-lo a veure. Ens hem escrit molts cops. Últimament em deia que la seva salut empitjorava i que li agradaria que ens trobéssim. L’he vist algun cop a Santa Coloma, a la parròquia Major en els dinars del dia de la patrona.. Però evoco sobretot la tarda que vaig passar amb ell, a la Llacuna, quan el vaig anar a veure per fer-li una entrevista, que vam publicar al Fòrum. Més tard miraré de publicar-la aquí.

24 mata 2 En Joan Mata era d’uns cursos anteriors al meu, al seminari. Normalment el joves ens fixem en els grans però els gran miren als de cursos superiors al seu, i no ens vam relacionar. Però quan el bisbe ens va destinar a mi, al Cabré i a l’Equirol i al Trias a Santa Coloma, és el primer capellà d’aquí que vaig veure. Vam anar a Santa Rosa i ell ens acompanyà l’Esperit Sant, des d’on ens mostrà la “ciutat dormitori”, i ens indicà els barris als que veníem destinats. L’Esquirol i jo no hi teníem ni església ni local parroquial i el Mata ens va acollir.

24  mata 4 bisbe a sta rosa 3 IV 66

Van ser anys d’una relació difícil. D’una banda, nosaltres –els capellans joves– havíem descobert els nous corrents teològics nascuts enmig d’una societat cada dia més laica, i, a Espnaya, amb una Església sotmesa al poder polític i econòmic. La nostra idea pastoral era l’opció pels pobres, ajudar-los a prendre consciència de la injustícia social perquè es comprometessin a treballar per fer un mon millor. Mata venia del moviment anterior, i, ben assessorat pel bisbe Jubany i l’amic Ramon Torrella, s’havia inclinat per una pastoral de servei. Per això va crear el complex de Santa Rosa amb una guarderia, una escola, un centre d’ajut als alcohòlics… Dos enfocaments que haurien pogut complementar-se però ni els bisbes, ni els teòlegs ens van ajudar a trobar l’equilibri. D’altra banda, la cruesa de la situació social ho dificultava. Me’n vaig penedir, per la part de culpa meva i li vaig demanar perdó, i vam iniciar un bona amistat. Fins avui, en la que no faltava, per part meva, l’admiració per la nova –i llarga etapa- en la que ha estat un rector de poble.

Darrerament la salut començava a fallar-li. El 18 d’abril de 2013 ja m’havia escrit: “Jo tinc 88 anys. Esperem aquell dia que veurem Déu. Vivim per morir i morim per viure·.

———————————-

FOTOS: 1, Joan Mata amb el bisbe Jubany; 2, benedicció de Rams; 3, abril de 1966: el bisbe Modrego a Santa Rosa, de visita a Santa Coloma (d’esquerra a dreta, J-P. Sayrach, Andreu Pagès, Salvador Cabré, el bisbe, i mossèn Joan Mata. Al’extrem dret, el secretari del bisbe.

(dia a dia B_Maquetaci363n 1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Omnia re. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s