Maig, 23 dilluns / Centenari de Carles Foucauld

(dia a dia A flor violeta_Maquetaci363n 1)

Trec d’unes notes que la germaneta Núria de Jesús ha escrit per a una revista del bisbat, uns paràgrafs i fragments d’un seu escrit sobre Carles de Foucauld, religiós de qui han nascut les germanetes i germanets del pare Carles de Foucauld, de qui ara se celebra l’anivrsari de la seva mort. La seva espiritualitat ha marcat profundament la religiositat moderna: per la seva obertura a la gent, per la seva pobresa, per la seva senzillesa. Confosos entre la gent, confien que el testimoni d’amor que donen faci present Déu.

El germà Carles, un home a la recerca apassionada de Déu

23 color

Núria de Jesús, a la dreta, la seva mare, a l’esquerra, companyes seves i veïns tuàregs

Carles de Foucauld havia perdut la fe però vivint a l’Àfrica quan era militar, quedà profundament impressionat per la fe viscuda pels musulmans, per com l’acolliren (alguns li salven la vida, arriscant la pròpia). De retorn a Paris una estranya pregària li surt del cor: “Déu, si existeixes fes que et conegui”. També li impacten molt la bondat i l’afecte dels seus: la seva cosina Maria el rep a casa, sense recriminar-li res del seu passat…Se sent molt estimat i es deixa ajudar, admirant la seva intel·ligència i la seva fe. Als 28 anys quan es  confessa  i combrega sent que ja“no pot viure sinó per a Déu”.Impulsat per una força interior, s’abandona a Déu en les diferents etapes de la seva vida religiosa: trapenc, servent de les clarisses de Nazaret, ermità a Beni-Abbés, vivint entre els Tuaregs a Tamanrasset.

23 carles 5

Fascinat per Jesús de Nazaret, vol seguir-lo, compartint la vida quotidiana i senzilla dels que l’envolten. Anant a on l’empeny l’Esperit, el germà Carles va trobant el seu estil propi de vida religiosa: la vida de Nazaret, seguint  la vida real de la gent,trobant a Déu en la vida ordinària de treball i amistat. “L’apostolat ha de ser el de la bondat”, dirà. “Tot el nostre ésser ha de respirar Jesús, model únic, germà de tots”. La frase de l’Evangeli que més l’impacta és “Tot el que feu a l’un d’aquests petits, a mi m’ho feu.  Carles s’alegra quan de la seva ermita en comencen a dir la Fraternitat. Hi acull a tothom, sigui ateu o musulmà, jueu o cristià. Se sent germà de tots, germà universal . Nous grups sorgeixen… L’espiritualitat de Nazaret es pot viure en totes les situacions.

Home del seu temps Carles té una personalitat excepcional. Home de diàleg i de pau, és l’únic que s’introdueix sense armes en el país tuaregí. El seu amic Ouksemag Chikat en va donar aquest testimoni: “Era un home bo. Vivia pobre entre nosaltres, estimant el què és nostre i dedicant moltes hores a l’acolliment, al treball, a la pregària… Ell, que podia ser ric quedant-se entre els seus, vivia pobre enmig nostre, compartint el que tenia…Va arribar, però, un any tan dolent, que va caure molt malalt, tant, que ens pensàvem que es moria. Llavors vam ser nosaltres que corrent de campament en campament li portàrem cada dia la llet munyida gota a gota de les seques cabres dels voltants… I això el va salvar».

Una fe i una estil de vida que humanitzen el rostre de l’Església.

(dia a dia B_Maquetaci363n 1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Omnia re. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s