sanefa.qxd

Dimecres, 29 / Jon Antxustegi-Etxearte. En record

28, jon, odei, josep

Poques vegades una mort m’ha commogut tan profundament com la de Jon Todor Antxustegi-Etxearte Burgoa: per inesperada, per fulminant, perquè quan va venir a veure’m a l’hospital, el vaig trobar d’un to vital exuberant. I perquè sóc amic de la famlía i estimo molt la seva filla Odei. 

Poques vegades una mort es presenta com ens advertí Jesús: “Vigileu, perquè vindrà de nit, com un lladre”. Sempre quan la mort truca a la porta ens agafa de sorpresa. Però en el cas del Jon, la sorpresa ha estat brutal. L’Eugeni em va dir “una putada”. L’Agustina, “que trist”. L’Anna, “Quin desastre” i la Loli, “Un dia molt trist”. El vaig veure tan animat, tan vital i d’una alegria i simpatia tan clares, que ni somiant m’ho hauria pogut figurar. Com sempre que el veia li vaig preguntar si ara també col·lecciona les moltes tertúlies que la seva filla fa en més d’una ràdio i d’una televisió. “Això ja no”, em contestà amb un ample somriure de nen entremaliat. 

28 pare odei BB

En Jon Todor pintant el Gernika de Picasso, anys enrere, en el mur de la reinvindicada masia de Can Mariner

La meva relació amb ell, amb la Maribel i l’Iker ha nascut a través de l’estreta relació que he travat amb l’Odei. La noia tenia 16 anys quan va venir a veure’m, arran d’un treball sobre la revista Grama. Al cap d’un temps va tornar per incorporar-se a la revista Fòrum-Grama, de la que en va ser la directora i l’ànima. Deu anys de veure’ns i batallar junts, sempre amb escassos mitjans, però amb infinita il·lusió. La setmana passada, recordant que m’havia regalat la preciosa novel·la Bilbao-New York-Bilbao de Kirmen Uribe (a través de la qual l’autor cerca la vida desconeguda del seu avi), la vaig animar que indagui l’arbre genealògic de la seva família. Acabava de dir-me que estudia l’euskera i que es proposava parlar en basc amb el seu pare. Un exercici lingüístic que, malauradament, ja no podrà practicar. Almenys en aquest món. 

Però ara ella, la Maribel, l’Iker, el Josep, l’Anna; i tots els qui estimem en Jon Todor, el cercarem per uns altres camins, inicialment més obscurs perquè són més profunds i misteriosos; pels camins de l’ànima. I acabarem adonant-nos que en Jon Todor Antxustegi-Etxearte Burgoa és en els nostres cors, on el trobarem. Ell ja hi és. I ens espera. Segur!

Proyecto1_Maquetación 1.qxd

Nota del Casal del Mestre

Jon Antxustegi-Etxearte, mestre i veí de Santa Coloma de Gramenet, ha mort de forma inesperada als 65 anys. El Casal del Mestre està de dol per la pèrdua d’una persona jovial i positiva que convertia cada trobada en un agradable espai de convivència i concòrdia. Va estar vinculat al moviment educatiu local des de fa molts anys i va exercir de mestre a moltes de les escoles de la ciutat: Primavera, Salvat Papasseit, Rosselló… Va ser un actiu i entusiasta organitzador de l’AMPA de l’escola pública Rosselló Porcel, on van ser alumnes els seus fills, l’Odei i l’Iker. Va ser un impulsor convençut de la renovació educativa, de l’escola en català i de la participació en la vida ciutadana. Durant tota la seva trajectòria professional va ser un mestre amb sensibilitat ambiental i impulsor de la sostenibilitat i els valors que representa. Desprès d’uns anys de docència a Sant Adrià del Besòs, va passar els darrers anys de la seva vida professional a l’escola El Turó de Montcada, de la que va ser director els últims vuit anys en actiu, i on es va jubilar el curs passat. Des del Casal volem compartir amb tots vosaltres el dol per aquesta pèrdua tan dolorosa i inesperada.

Proyecto1_Maquetación 1.qxd

L’acomiadament es farà al tanatori de Can Ruti. La vetlla s’obre de 15h fins a 21.30h d’avui dimecres; i dijous 30, a partir de les 9h. La cerimònia de comiat serà demà dijous, a les 12.45h, també al tanatori.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Capvespre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a

  1. masdebringue ha dit:

    Reblogged this on Mas de Bringuè and commented:
    Adeu, amic i company. Encara recordó el primer any que van arribar tots dos a Santa Coloma i van compartir pis amb l’agustin durante dos cursos al carrera San Joaquín. La reua vida ha merescut la pena.

    M'agrada

  2. paqui arenas ha dit:

    Els meus condols per a tota la família i amics, en aquests moments, per a tú.
    Que pena te deja en el alma el paso de la muerte. Tiene esta habilidad, siempre sorprende y nunca es el momento adecuado de su presencia.
    Que desamparados nos encontramos ante la soledad de la pérdida y cuanto queremos calentarnos para no sentir el frío q nos deja.
    Quiero unirme al calor del cariño de tantos amigos q solo deseamos hacer más liviano el duelo.
    Paqui Arenas

    M'agrada

  3. Carles Casals ha dit:

    Ahir vaig perdre un amic! En Jon Todor, el “negro” … Gràcies a ell vaig aprendre a estimar l’ofici de mestre que porto gairebé quaranta anys disfrutant! Lluitador tota la vida ,en Jon ha treballat per l’escola a Santako i arreu on ha exercit el seu mestratge, lluitant tambe per la dignificació de la seva ciutat d’acollida i per la terra que tan ha estimat. Quan gent com ell marxa l’enyor i la tristesa son grans! Et trobaré a faltar camarada!! Un peto i una abraçada al vent que et porti, em sento feliç d’haver compartit un tros del teu camí!!!
    Molta força a la Maribel a l’Odei i a l’Iker.

    Carles Casals i Gomà

    M'agrada

  4. Francisco. ha dit:

    Yo solo puedo decir que alli donde este tengo un gran amigo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s