Setembre, 19 dilluns

sanefa.qxd

Historicitat de l’esdeveniment Crist

lluc-simbolRepresentació simbòlica de sant Lluc

M’ha interessat molt l’apartat que Fitzmyer dedica a a l’esdeveniment Crist com a fenomen històric. El tema és important, atès que els Evangelis i el Fets dels apòstols s’escriuen probablement un parell de generacions després de la mort de Crist, quan l’església ja s’havia originat, i sentia la responsabilitat de donar a conèixer la persona de Jesús i el seu missatge a les comunitats cristianes que anaven sorgint. Com és natural, l’ensenyament no es feia des de la història sinó des de la fe.  Com subratlla Fitzmyer, en els Evangelis de Mateu, Marc i Joan amb prou feines es fa referència a les dades geogràfiques i històriques, fins al punt que “todo lo que cuentan estos evangelistas aparece tan absolutamente desvinculado del curso de la historia contemporánea, que bien pudiera considerarse como ‘sucedido en un rincón‘”.

Sant Lluc, en canvi –que escriu per als creients de cultura grega– fa la seva obra, a més, com a historiador, segons la manera dels historiadors grecs. R. Bultman afirmà que “Lucas concibe el cristianismo como ‘un feómeno de la historia universal’“, sense que oblidi la dimensió “kerigmàtica”, pròpia del creient. Fitzmyer sintetitza l’estudi que fa de la historicitat de l’esdeveniment Crist amb la següent afirmació: “La narración lucana de la actividad de Jesús entra en relación con la historia universal por tres canales: por sus sincronismos con la historia del Imperio romano, por sus vinculaciones con la historia de Palestina y por su apertura a la historia del cristianismo“.

Emperador Tiberi

Emperador Tiberi

Dels fets concrets que reporta l’autor en cito només uns exemples. Del sincronisme amb l’Imperi romà  escullo la referència que Lluc fa de l’inici de la vida pública de Jesús, en temps de Joan Baptista , que correspon a l’any 15 del regnat de l’emperador Tiberi –és dir, entre l’agost i el setembre de l’any 28 de la nostra era-. “Lucas presenta el acontecimiento Cristo  y su continuidad en la Iglesia naciente como un fenómeno enraizado en la historia romana del siglo I”. Fitzmyer afegeix que “el conjunto de relaciones no se limita a la historia romana (…) sino que incluye la historia política de Palestina, con la representación de Herodes Antipas, virrei de Galilea; Filipo, virrei d’Iturea i Traconítide, y Lisanio, virrei d’Abilene“. I no cal dir de quina manera en els Fets Lluc relaciona sant Pau i sant Pere amb les dades històriques de l’Església primitiva de Jerusalem.

Torno al que ja vaig escriure ahir. Tothom té dret a dir que aquests fets no li interessen. Però a mi em sap greu que se’n parli desconeixent-los.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Capvespre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s