Febrer, 3 divendres

(dia a dia A_Maquetaci363n 1)

3-ara

Portada de l’ARA del dijous, 2 de febrer 2017

Prec al bisbe Omella                                                                     Carta a Salvador Bacardit, vicari episcopal

Avui, Salvador, la meva glosa és una carta oberta que et dirigeixo a tu, perquè la comentis amb el bisbe Joan J. Omella. El detonant de l’escrit és la notícia que ens arriba de Madrid segons la qual el govern central en cas de convocar-se el referèndum sobre la independència de Catalunya, precintarà les escoles per impedir-ho. Una acció absolutament antidemocràtica i ofensiva per als milions de ciutadans que volem votar.

3-caputxins

Convent dels caputxins, Sarrià. “Caputxinada”. La policia nacional a la porta

La noticia arriba quan encara els amics i amigues em comenten, il·lusionats, el documental “Santuaris antifranquistes”, que TV3 va emetre ahir. Em parlen del goig que van sentir pel testimoni senzill, valent i, sobretot, evangèlic, de l’Església que es veu a la pantalla: capellans, religioses i religiosos, laics i laiques que, seguint l’exemple i manament de Jesús, van obrir “casa seva” (els locals parroquials, els monestirs  i els convents) a les persones que lluitaven per millorar la societat, i ho havien de fer en la clandestinitat, exposant-se a ser represaliats per la policia franquista.

A mi, amic Salvador, em va impressionar el que va dir el pare Botam (provincial aleshores dels caputxins) que, davant d’aquella greu situació, es van reunir els abats i provincials i van convenir que havien d’obrir-los les portes de le s esglésies. T’ho escric, Salvador, perquè en parlis amb el bisbe i l’hi trametis la meva petició (que crec que seria la de milers de cristians i cristianes): que demani als superiors i superiores de l’Església catalana  que denunciïn l’actitud repressiva i antidemocràtica del govern central i, si tanquen les escoles, ofereixin les parròquies, els monestirs i els convents al govern català, per tal que el pobEe es pugui expressar amb llibertat, votant. Recordaràs que en el dinar de la festivitat de Santa Coloma ja vaig dir al bisbe que creia que davant d’aquesta actitud nefasta del  govern espanyol l’Església no pot limitar-se a resar, sinó que ha de denunciar el govern central i defensar el dret del poble català (com el de totes les nacions) d’expressar la seva voluntat.

lluis-santuaris-antifranquistes

Una de les darrerres fotos del Lluís, abans de morir, i el seu testimoni (Documental “Santuaris antifranquistes”): “Nosaltres obeïem l’evangeli”

Tan de bo que d’aquí a cinquanta anys les generacions futures puguin contemplar un documental com el que ens mostrà TV3 , en el que aparegui l’Església d’ara, defensant la llibertat dels ciutadans.

 

 

(dia a dia B vermell_Maquetaci363n 1)

Aquesta entrada ha esta publicada en General, Omnia re. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Febrer, 3 divendres

  1. ferran saro ha dit:

    Diuen que el programa Santuaris de l’antifranquisme, el van veure prop de 400.000 persones, el doble de la mitja dels altres programes de Sense Ficció. I diuen que una part van ser gent a partir dels 60 anys i també un gran sector de joves ( no se com ho fan per saber-ho). Aquests joves en veure el programa, descobrien un església desconeguda i atractiva, per la seva valentia i honestedat. Es necessita una església més compromesa.

    M'agrada

  2. ferran saro ha dit:

    Diuen que el programa Santuaris de l’antifranquisme, el van veure prop de 400.000 persones, el doble de la mitja dels altres programes de Sense Ficció. I diuen que una part van ser gent a partir dels 60 anys i també un gran sector de joves ( no se com ho fan per saber-ho). Aquests joves en veure el programa, descobrien un església desconeguda i atractiva, per la seva valentia i honestedad. Es necessita una església més compromesa.
    Ferran Saro

    M'agrada

  3. jaumepsayrach ha dit:

    D’acord, Ferran. cal que ‘Esgésia baixi al carrer i es posi al costat de la gent, sobretot de les persones que pateixin per una injustícia, sigui de la mena que sigui, situacions que si s’examinen sempre tenen, al capdamunt, un problema polític, com es veu de manera evident amb el drama dels refugiats. Les ONG fan un treball magnífic però són els governs que han de suprimir els murs i obrir les fronteres. En el cas de Cataunya, el goven català al deepndre de l’Estat no po acollir els refugiats que el poble vol. Davant la reivindicació del dret a decdiir que tanta gent demana, ¿com es pot accepar que l’Església cali i no denunciï l’abús de l’Estat, com el judici que demà enceta contra uns polítics catalans?

    M'agrada

Deixa una resposta a ferran saro Cancel·la la resposta