Abril 9, diumenge

Satmana Santa

Setmana Santa és un del temps de l’any litúrgic que més m’agrada. Ahir vaig estar pensant en aquesta setmana que comença avui amb la festa de Rams. I vaig concloure que la primavera hi lliga molt. El mes d’abril, tan contradictori amb dies d’un cel blavíssim i un sol radiant, i dies plujosos, meteorològicament bojos, en seria una imatge, en la que  sempre triomfa la vida, igual que passa amb Setmana Santa.

Per viure-la a la meva manera vaig acostar-me a Sant Jeroni de la Murtra. No em va caldre arribar-hi, ja en la desangelada vorera del carrer Gran Bretanya, de Montigalà, al vessant que dóna a la muntanya em meravellà l’espectacle floral, la catifa de flors de les herbes i arbustos humils que colonitzen el degradat vessant del turó. Altres anys, avui m’acostava a l’Església Major per “escandalitzar-me”, contemplant la sortida de la Processó de la Burrica. No en el sentit de flagel·lar-me, sinó cercant la resposta a la pregunta que porto anys fent-me: ¿com mantenir i elevar els actes “religiosos” que avui ja formen part del nostre folklore i, “per altra banda”, viure la litúrgia “des de” la fe, per copsar  l’esperit profundíssim que els inspira?

Per la tarda vaig escoltar la selecció que Deutsche Gramofon presenta de 16 dels 68 números que conté la partitura íntegra de la Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach. Una escolta meravellosa, que et toca el cor i la ment, sobretot si pots accedir a la lletra, ni que sigui a través dels  títols de cada peça. De mica en mica la història de la passió t’atrapa i la figura de Jesús se’t fa gran. Comença l’audició amb la crida dirigida a les dones: “Veniu, filles, veniu i ploreu!” Jesús entra a Jerusalem i la gent l’acull com un rei. Però ell sap que el que li espera és la traïció de Judes i la mort, malgrat que és –com canta el cor de nens–, l’“Anyell de Déu sense cap taca”. La gent pregunta a Jesús: “Estimat Jesús, quin crim has comès?” I així, d’un cor a un altre, d’una ària a una altra, fins acabar quan Jesús ha mort i l’han sepultat. Llavors el cor s’acomiada d’ell amb l’impressionant himne “Mein Jesu, gute Nacht” (“Bona nit, Jesús meu”).

Que bé, quina meravella viure “des de” la fe la Setmana Santa, “en” el gran temple del món: sentint a prop la humanitat sofrent, sovint desesperançada, i acompanyats de  l’art i de la natura!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Capvespre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s