Agost, 24 dimecres

sanefa.qxd

Retorn

1 cami de comabona

2 al fons setcases

3 comabona

4

5

6 canigó

7 baixada a espinelves

Només quatre ratlles, els companys ja m’esperen per esmorzar. Avui és la tornada. Al matí baixarem a Camprodon, he sentit que les companyes volen anar a comprar embotit i alguna cosa més, i que farem alguna visita a alguna font. Dinarem i, fet el cafè i amb calma, baixarem cap a Santa Coloma. Com a comiat i també perquè en certa manera disfruteu d’aquests paisatges i per compartir el goig de l’amistat, penjo unes quantes fotos d’ahir. Hi veureu el grup al complet en el mirador que dóna a Setcases. Veureu el paisatge de pujada i, un cop més, la muntanya de Comabona, amb nosaltres ja en el coll, a 10 quilòmetres de Setcases i a 14  d’Espinavell. De dalt estant la vista és sensacional. A més del Costabona, és clar, es veu el Canigó i una estiba de muntanyes, que no reconec. I mirant cap  migdia, la pista de baixada que du a Espinavell. Hi he volgut penjar una foto meva perquè no surto en la del grup. I per dir-vos que em sembla que vaig millorant. He pujat molt amunt; però amb cotxe i quan hem caminat, ho he fet de bracet d’algun dels amics i  amigues. I res més. Una salutació molt cordial, i fins aviat, ja camí del mes de setembre, de la nostra Festa Major i de l’inici de curs. Salut!

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Publicat dins de Capvespre, General | Deixa un comentari

Agost, 23 dimarts

sanefa.qxd

Pocs dies, però  intensos

23 comabona

2 DSC00027Demà baixem i serà qüestió de fer quilòmetres. Avui tenim tot el dia per fruir del paisatge pirinenc. Si no es torça el programa farem ruta cap la bonica muntanya de Comabona, que és la que tanca la nostra vall, i que veig des de la meva habitació. Em sembla que va ser l’any passat que vaig ser a Espinavell i que des del marge del Riutort (vegeu foto feta des  de la meva habitació), vaig veure passar un munt de cavalls que baixaren dels prats de Comabona, on pasturen tot l’estiu.

3 DSC00017

4 DSC00014

Espinavell –ja ho vaig apuntar- és un poble petit, aturonat, a pocs quilòmetres de la carretera que des de Camprodon  passa per Molló i es dirigeix capa la frontera, entra a França i ens acosta a Prats de Mulló. L’hotelet on som és a tocar del riu, al peu del turó on es troba Espinavell. El cotxe hi puja bé però a l’últim tram de l’únic carrer del poble t’has d’aturar i quedar-te al llarg del carrer. Com les cases, que miren cap a la vall, cara al sol. Allí hi ha la vella parròquia i ja en la punta, el restaurant Jordi on hem pujat a dinar dos dies. El millor, la vista, el sol, l’ombra, el paisatge.

5 DSC00054

He citat  Molló (foto de sota) i Camprodon. Són un testimoni dels canvis que ha experimentat el territori gràcies, sobretot, a la proximitat amb Barcelona. El paisatge es molt bonic. I el clima –a l’estiu–molt bo. Des de fa ja molts anys hi han anat venint molts estiuejants. I ara, molts turistes. Hi ha esglésies romàniques que s’han guanyat merescudament la fama, com les de Molló, Beget i Camprodon. La d’Espinavell en canvi és extraordinàriament humil.

7 mulló

Trobant-te en llocs com aquest sembla que visquis el pas del temps i que combreguis amb la història. Et preguntes quina vida feia segles enrere la gent d’aquests encontorns. Hi ha els camins que unien la muntanya amb la plana, oberts per la transhumància dels ramats. O, més modernament, evoques l’aventura del llavors futur president Macià de quan va sortir de Prats de Mulló i travessà tot el país per declarar la República Catalana.

8 DSC00049

Hi penso, des d’aquí, on sembla que la identitat del poble es manté vigorosa. I m’entristeixen notícies, com la que ahir duia els diari Ara: la dirigent d’ICV diu que votaran contra el nostre president.

6 DSC00023

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Aside | Posted on by | Deixa un comentari

Agost, 21 dilluns

sanefa.qxdBon dia!

 DSC00030

 Hola!, una salutació cordial des d’Espinavell, i excusar-me, si no puc acudir al blog, com m’agradaria. Estic amb l’ordindor des de les 7 del matí, quan he fet la fotografia que veieu. L’ordinador no em funciona i la cobertura fa pampellugues. Ara ja són les 9 i haig de baixar a esmorzar. Si tinc al vespre temps i les coses funcionen millor, penjaré alguna foto i escriuré més. Que tingueu un bon dia!, aquí fa una fresqueta molt agradable.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Publicat dins de Capvespre, General | Deixa un comentari

Agost, 20 dissabte

sanefa.qxd

Parèntesi

sra. pepeta 3

Unes ratlles per dir que he estat uns dies fora, a Pallejà, amb la meva família i que demà, diumenge, vaig amb uns amics al Pirineu, on serem quatre dies. Més que anar, em porten. Continuo amb el trastorn de la mobilitat que fa que no em pugui desplaçar pel meu compte. La metgessa em va dir que en tenia per tres mesos… I tant de bo que quedi com abans!

Són dies de descans. De conviure amb els amics i la família i, gairebé, de no poder dedicar-me a res fix. Són dies de conversar, de contemplar la natura, d’assaborir coses com la fresqueta que ens porta el vent, els verds del paisatge, els horitzons dilatats. També d’evocar el passat, de comentar coses que vam viure en paratges com Pallejà, de petits. D’adonar-te del pas del temps i del canvis.

Des de la terrassa de davant les Masies de Sant Roc veig, a primer terme, la que segur que “era” una de les cases més antigues del poble. Quan érem petits i veníem a Pallejà, en arribar al peu de les escales de la casa, acompanyats de les cosines que ens havien anat a rebre a l’estació, ens aturàvem  al peu de l’escala; la senyora Pepeta ja ens esperava, de d’alt estant. A mi em semblava molt vella. Duia un llarg vestit negre i, arrambada a la porta mig oberta, ens saludava efusiva i, dirigint-se a les nostres cosines, exclamava: “Quins pollos! Quin nois més macos!” La casa s’està esbotzant. L’heura cobreix ja una paret i s’ha enfilat al terrat. Rere la finestra es veu el marge de la muntanyeta.  Qualsevol dia el mur que encara se sosté caurà.

És el pas del temps! Els records s’esvaneixen. Però nosaltres som el que hem viscut. Unes vivències que també s’escapen.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Publicat dins de Capvespre, General | Deixa un comentari

Agost, 18, dijous

sanefa.qxd

El temps “dels altres”

Dies enrere vaig dinar amb l’Eugeni i la Isabel. Hi eren també les filles, l’Anna i la Clara. En un moment la conversa alegre i distesa va fer un tomb seriós, arran del que ens va exposar la Clara. Actualment treballa de metgessa-resident en el PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport). Ens va dir que li cridava l’atenció que els malalts que són creients afronten la mort amb més pau i tranquil·litat que els qui no creuen. Li vam dir que era comprensible, que és com quan entres en un túnel fosc, no ho vius de la mateixa manera si no veus la sortida que si a l’extrem oposat hi ha la claror de la sortida.

18

Però a mi el que em sorprengué és la pregunta amb què la Clara acabava la reflexió. Ens va dir: “Per als qui no som creients, a què ens podríem agafar per no témer la mort?” Vaig cercar una resposta mentre la conversa continuava, i la petita Adela, que encara no parla però que per la seva vivacitat es fa sentir tothora, vaig pensar que més que en el més enllà de la vida present és en l’ara i aquí, que hem de trobar la resposta. Em sembla que va ser Sòcrates que va dir que la mort arrodoneix una vida, cosa que voldria dir que en lloc de viure sense pensar-hi, l’hauríem de tenir sempre present, perquè la mort forma part de la vida, n’és el coronament i ens fa adonar del veritable valor de la vida que adoptem.

Que hi hagi un més enllà o no és un plus. Un plus que et pot aportar un motiu d’esperança pel que significa no morir i retrobar les persones estimades. Però per acceptar la mort amb pau i serenitat n’hi ha d’haver prou  –si creus que la vida és realitza aquí en la Terra– que et sentis content amb tu mateix, per com has viscut. Viure és bo i bonic. Estimar et fa feliç. I deixes una estela que et fa present en la gent que t’ha conegut. L’error és arribar a l’últim dia com qui diu d’esquena, sense haver pensat que la mort és l’hora de la veritat, que il·lumina el present.

El que em deia Joan Rebull: el goig de l’escultor arriba quan, amb els darrers tocs, deixa l’escultura acabada en el temps -els temps “dels altres”- havent ell desaparegut. Sens dubte, “una manera” de perdurar.

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Publicat dins de Capvespre, General | Deixa un comentari

Agost, 16 dimarts

sanefa.qxd

No troben cap altra lloc?

16 orenetes al celobert

He hagut de donar llum a la foto perquè la vaig fer a les sis del matí. Hi havia poca claror. Em va estranyar veure unes orenetes (un ocell tan bonic, tan elegant i d’un volar tan meravellós), que vinguessin al celobert de casa -un lloc tan tancat i estret-, a passar la nit. Les hi he vist una colla de dies seguits i m’hi fixaré, a veure fins quan. M’ha fet pena perquè havent-hi a la ciutat tants lloc bonics i tranquils i sans ¿com se’ls acut posar en un tub de plom, mal pintat, i de cara a la paret? ¿Serà perquè d’un seu niu els veïns de sota amb la canya d’una escombra els van esbotzar el niu per allunyar-les, i evitar que se’ls caguessin al balcó? Quan jo era adolescent, vaig aprendre dels masovers de Can Fatjó a respectar-les, amb un capteniment gairebé religiós. Deien que Nostre Senyor les havia beneït perquè quan Jesús era a la creu, se li acostaven i li treien les espines de la corona que els soldats li van posar al cap, burlant-se’n d’ell. En paga de l’obra bona Déu les adornà amb la taca granatosa que tenen a la gola.

16 celobert

El nostre Ajuntament anys enrere quan el Lluís era alcalde va retardar les obres de la Ciba (tot perdent diners) perquè hi tenien el niu moltes orenetes cuablanques. I l’actual Ajuntament ha posat una planxa d’alumini en una casa, perquè les orenetes hi han fet molts nius. És una prova de respecte i d’amor als animals, dels quals jo estimo sobretot els ocellets perquè són alegres, són bonics i ens alegren amb seus cants i amb els seus colors. A tall d’exemple i per sensibilitzar la població, quan era regidor havia dit que si jo fos alcalde faria un ban, declarant-los ciutadans “petits” de Santa Coloma.

16 ocells

Ara, des que a la ciutat hi ha molts arbres i més places i a la muntanya no es permet caçar, i els ocells cantors estan protegits, se’n veuen més, pels nostres carrers. No diguem la tórtora turca, la merla, la garsa i les gavines. I encara que pocs, els pardals, les orenetes, els falciots (comú i imperial), els petits mosquiters, les cueretes, el tallarol… i, algun cop, algun xoriguer (a part de les aus del riu).

Em pregunto: a l’escola s’ensenya als nens i nenes a conèixer i estimar els ocells?

(Proyecto blau-final_Maquetaci363n 1)

Publicat dins de Capvespre | Deixa un comentari

Falsa notícia!

Us comunico que per la mateixa font que m’arribà la notícia de la mort del bisbe Casaldàliga ara rebo el desmentiment. Ahir, abans de fer-me’n ressò, vaig consultar Google i vaig trobar la carta d’una religiosa íntima col·laboradora de Pere Casaldàliga que, després d’explicar que estava a les últimes, afegia que ja havia mort. Preguem per ell!, que quan li arribi l’hora ho visqui en pau.

Proyecto1_Maquetación 1.qxd

Publicat dins de General | Deixa un comentari