Gener, 5,6 Festa de Reis

La felicitat dels infants

Mosaic de l’Epifania, (any 565) basílica de Sant Apolinar, Ravenna

Avui i demà la festa del Reis omple els nostres pobles i ciutats: sens dubte la celebració queda totalment marcada pels infants, per l’enorme il·lusió dels nens i nenes. Amics meus que han fet de Rei a Santa Coloma m’han explicat la immensa emoció que sentien quan passaven entre les voreres pleníssimes de nens. És una il·lusió que marca molt positivament (penso jo) els primers anys de les criatures. La festa és plena de màgia i de misteri, d’un suspens que amplia la capacitat de somiar i d’esperar dels nens i que, contra el que algú diu (que és la vigília que el nen experimenti la seva més gran desil·lusió quan descobriran que són els pares, cosa que no he vist que es donés en cap família amiga), opino que la sospita fa que el nen se senti grandet i espavilat; i trobar rere la descoberta la il·lusió dels pares, els fa feliços, perquè hi descobreixen el seu amor.

Plaça de la Vila, Santa Coloma de Gramenet, nit de Reis

El que em sap greu és que la festa que va néixer dins l’Església hagi perdut l’argument, la bonica llegenda dels Reis d’Orient que fan el llarg viatge per veure què hi ha de veritat en l’anunci del naixement d’un infant baixat del cel. Recordo que quan vaig venir a Santa Coloma els Reis encara sortien de la parròquia Major, després de pregar davant l’altar i de ser acompanyats per mossèn Tomàs –que era el rector- al cancell del temple. Que aquestes festes religioses s’hagin secularitzat i formin part del folklore popular, ho trobo magnífic. Però no que perdin la poesia que les ha conformat i, pitjor, que el comerç i el consum acabi substituint la ingènua història bíblica.

Personalment de Reis en vaig viure ben pocs anys perquè quan érem petits va esclatar la guerra i el pare ens va haver de dir que no existien. Però sempre m’ha agradat  molt la narració evangèlica segons la qual uns savis d’Orient, despistats, aficionats a estudiar els astres i a llegir-hi el futur, es posen en marxa i fan un llarguíssim camí, per veure què hi ha de veritat rere l’anunci d’un estel.

Fer camí; quina obertura d’esperit!: deixar la còmoda seguretat en cerca de l’ignot.